dimarts, 1 de setembre del 2015

La Intersindical-CSC obre un període de debat sobre el model universitari de la República catalana independent

De dreta a esquerra Lluís de Yzaguirre, Elisenda Paluziè, Carles Sastre, Mercè Lorente i Àngels Massip

El 18 d’agost a Prada de Conflent, en el marc de la UCE, es van presentar diversos treballs sobre la universitat del futur elaborats per persones vinculades a la Intersindical-CSC.


Va obrir l’acte Elisenda Paluzié (UB), i hi van intervenir Carles Sastre, Mercè Lorente (UPF), Lluís de Yzaguirre (UPF), Àngels Massip (UB) i Josep Manel Parra (UB) tots vinculats a la Intersindical-CSC i la majoria representants sindicals en actiu. En acabar les intervencions s’inicià un debat que no vam tenir temps de cloure i que va deixar clar que hi ha molts temes sobre els quals discutir més enllà del 27 de setembre.

Fa molts mesos des de la sectorial d’universitats de la Intersindical-CSC es va veure la necessitat de reflexionar sobre la Universitat de la República Catalana Independent, en aquests termes, sense ambigüitats, no ens calen ni a hores d’ara ens fan cap favor. Es tracta de situar-se en la lògica del debat constituent sense complexos, conscients que el més fàcil seria replicar el model actual i que en l’àmbit universitari, com arreu, hi ha sempre interessos creats. Per tant cal obrir ja el debat.

Tenim clar que estem en una economia molt oberta i que no disposem de recursos naturals importants, no tenim el petroli d’Escòcia, ni som grans productors primaris. Ara bé tenim una situació geoestratègica interessant, la gran riquesa de les persones i la possibilitat de fer un model universitari i educatiu del segle XXI. Tenim l’obligació d’aprofitar aquesta oportunitat de futur. El futur ens el juguem en l’educació, si el model educatiu fracassa el país fracassa.

I sabem que un veritable debat s’ha de fer des de la realitat, des dels protagonistes del dia a dia, des de baix. No podem esperar que les agendes les marquin les grans empreses de consultoria, vegis el cas de l’Agència Tributària, les quals es mouen en lògica mercantilista. Seria un cas peculiar del principi “tota política que no fem nosaltres es farà contra nosaltres”. En cap cas no permetrem que ningú faci la política per nosaltres; serem actors actius.

Aquesta és una modesta aportació, emmarcada en un debat global, feta des de l’honestedat i des del coneixement i l’experiència de primera mà. Aportació que volem compartir i sotmetre a valoració, per això anirem publicant tots els treballs que es vagin realitzant, des del convenciment del seu interès.